briser

Pronúncia: bʀize
    verb transitiu
  1. trencar, petar, rompre, partir. Il a brisé toute la vaisselle, ha trencat tots els plats (o tota la vaixella). Il a brisé le ménage, va trencar el matrimoni.
  2. esmicolar, esdernegar, fer miques, bocinejar. Briser un pot, trencar (o esmicolar) un gerro.
  3. trencar, interrompre, tallar. Briser un entretien, interrompre una entrevista. Une grande maison brise la monotonie du paysage, una gran casa trenca la monotonia del paisatge.
  4. destruir, trencar. Briser la carrière de qqn, destruir la carrera d’algú.
  5. trencar, destruir, vèncer. Briser le moral, trencar la moral.
  6. [les chaussures] fer que es donin.
  7. [qqn] abaixar, abatre, afeblir, deixar destrossat -ada.
    • fatigar, cansar, rebentar, capolar, esllomar, baldar.
  8. [le chanvre, le lin] espadar, espadellar, esgramar, bregar.
  9. briser avec qqn trencar (o rompre) amb algú.
  10. briser la glace pròpiament i figuradament trencar el glaç.
  11. briser le cœur de qqn trencar el cor a algú.
  12. briser ses fers trencar les cadenes.
  13. briser une grève rebentar una vaga.
  14. brisons là (-dessus) ! girem full (o deixem-ho aquí, o matem-ho) !
  15. les briser popularment tocar els ous (o tenir-ne els ous plens). Vous commencez à me les briser !, ja en començo a tenir els ous plens (o ja m’esteu tocant massa els ous) !
    16. verb pronominal
  16. trencar-se, petar-se, rompre’s, esberlar-se. Ce verre ne se brise pas, aquest vidre no es trenca.
  17. trencar-se. Elle avait la voix brisée par l’émotion, tenia la veu trencada per (o de) l’emoció.
  18. figuradament marina, marítim rompre intr, esberlar-se. Les vagues se brisaient sur la côte, les onades rompien contra la costa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç