brouiller

Pronúncia: bʀuje
    verb transitiu
  1. [mêler] barrejar, remenar.
  2. [mettre en désordre] desgavellar, desendreçar, descabdellar.
  3. [rendre trouble] enterbolir, entelar. La buée brouille le pare-brise, el vapor entela el parabrisa. Un nuage brouilla le paysage, un núvol enterbolí el paisatge.
  4. figuradament barallar, enemistar, desamigar, malmesclar. Ne me brouillez pas avec mes voisins, no m’enemisteu amb els veïns .
    • enterbolir, embolicar, confondre, embrollar, trastornar, trastocar. La rage lui a brouillé la tête, la ràbia li ha enterbolit el cap. Elle lui brouille les idées, ella li embolica les idees.
  5. radiotècnia i televisió interferir.
  6. brouiller les cartes barrejar les cartes.
    • figuradament embolicar la troca (o escampar la confusió).
  7. brouiller les pistes confondre (o esborrar) les pistes.
    • no deixar rastre (o petja).
  8. brouiller le teint alterar el color (o fer perdre els colors) de la cara.
  9. être brouillé avec (qqn) figuradament estar renyit -ida amb.
    • [qqch] estar barallat -ada amb. Elle est brouillée avec l’ortographe, està barallada amb l’ortografia.
    10. verb pronominal
  10. enterbolir-se, entelar-se. Sa vue se brouille, se li enterboleix la vista.
  11. ennuvolar-se, enfosquir-se. Le temps se brouille, el temps s’ennuvola.
  12. renyir intr, enemistar-se, barallar-se. Il s’est brouillé avec son voisin, s’ha barallat amb el veí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç