Pronúncia: bʀyle
-
verb transitiu
- cremar, bleir infr. Brûler du bois, cremar llenya.
- [le soleil, le froid] cremar, abrusar.
- [consumer] cremar. Brûler des calories, cremar calories.
- antigament matar.
- figuradament excitar.
-
brûler la politesse
faltar a la cortesia.
- anar-se’n a la francesa.
- deixar amb un pam de nas o plantat -ada (o fer el salt).
- brûler le pavé anar a tota velocitat (o a tot drap, o volar, o sallar infr).
-
brûler les planches
teatre
actuar amb entusiasme (o amb fogositat).
• ensorrar el teatre. - brûler ses dernières cartouches cremar (o gastar) els darrers cartutxos.
- brûler ses vaisseaux cremar les naus.
- brûler un feu rouge passar un semàfor amb vermell.
- l’argent lui brûle les doigts figuradament té la mà foradada.
- se brûler la cervelle volar-se el cervell. verb intransitiu
- [se consumer] cremar. Le bois brûle encore, la llenya encara crema.
- [la lumière] cremar, fer llum. L’ampoule de sa chambre brûlait encore, la bombeta de la seva habitació encara cremava.
- [flamber] encendre’s pron, abrusar-se pron, incendiar-se pron.
- [être calciné] cremar-se pron. Le gâteau a brûlé, el pastís s’ha cremat.
- [avoir une sensation de grande chaleur] cremar-se pron, abrusar-se pron, estar abrusat -ada (o corsecat -ada). Brûler de soif, cremar-se de set. Il brûle d’envie, està corsecat d’enveja.
- jocs d’entreteniment cremar-se pron. Tu brûles!, et cremes!
- brûler de glatir (o frisar) per (o morir-se de ganes de). Ils brûlaient de partir en voyage, es morien de ganes de sortir de viatge.
- brûler pour glatir per (o estar enamorat -ada de). verb pronominal
- cremar-se. Il s’est brûlé avec de l’eau bouillante, s’ha cremat amb aigua bullent.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç