Pronúncia: kafaʀ -aʀd
-
adjectiu
- antigament beat -a.
- [hypocrite] camanduler -a, hipòcrita.
- [mouchard] espieta, delator -a. masculí
- entomologia escarabat de cuina.
- figuradament ensopiment, tristor f, marriment, depressió f. C’est seulement un coup de cafard, és només una depressió d’un moment.
- avoir le cafard estar ensopit -ida (o moix -a, o tristoi -a).
- donner le cafard fer posar moix -a (o ensopir, o entristir).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç