camper

Pronúncia: kɑ̃pe
    verb transitiu
  1. acampar.
  2. familiarment plantar. Il campa son chapeau sur sa tête, es va plantar el barret al cap.
  3. [un personnage, un décor] descriure (o pintar) vigorosament (o amb força).
  4. verb intransitiu
  5. acampar, atendar-se pron.
  6. instal·lar-se pron provisionalment [en un lloc].
  7. verb pronominal
  8. familiarment plantar-se [davant algú].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç