Pronúncia: kan
-
femení
- bastó m, bengala [per a caminar].
- botànica canya [de tija grossa i rígida].
- figuradament tija de boga, de jonc, emprada en cistelleria.
- mesura semblant a la cana.
- popularment pota, gamba, canyiula [cama]. Jouer des cannes, fugir cames ajudeu-me. Avoir des cannes de serin, tenir unes canyiules de canari (de titit).
- canne anglaise medicina crossa.
-
canne blanche
bastó m de cec.
• figuradament cec -ega. Les cannes blanches, els cecs. -
canne à sucre
botànica
canya de sucre (o canyamel).
- canne de joc boga (o balca, o espadanya).
- canne de Provence canya de fer canyís.
- sucre de canne sucre de canya.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç