Pronúncia: kaʀaktɛʀ
-
masculí
- pròpiament i figuradament caràcter. Caractères héréditaires, caràcters hereditaris. Caractères grecs, caràcters grecs (lletres gregues). Caractère alphanumérique, caràcter alfanumèric. Caractère officiel, caràcter oficial.
- [personnalité, façon de réagir] caràcter, geni, jeia f. Il est jeune de caractère, té un caràcter jove. Son caractère est devenu bizarre, el caràcter se li ha fet estrany. Avoir un bon caractère, tenir bon caràcter. Avoir un mauvais caractère, tenir mal caràcter (o mal geni, o mala jeia). Avoir son caractère, tenir caràcter (o un caràcter fort, o geni, o el geni fort).
- característica f, caràcter. Classer les individus selon leurs caractères, classificar els individus segons les seves característiques.
- caractère gras arts gràfiques negreta. Écrire son nom en caractère gras, escriure el nom en negreta.
- caractères d’imprimerie caràcters (o lletres f) d’impremta.
- de caractère d’època [aplicat a un apartament].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç