carotte

Pronúncia: kaʀɔt
    femení
  1. botànica pastanaga, safanòria reg.
  2. fulles pl de tabac [per a mastegar].
  3. mostra [d’un terreny perforat].
  4. emblema m dels estancs francesos.
  5. les carottes sont cuites figuradament i familiarment s’ha acabat el bròquil.
    1. marcher à la carotte anar de cara a la pela.
    2. tirer une carotte à qqn ensarronar (o aixecar la camisa a) algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç