Pronúncia: kaʀo
-
masculí
- rajola f, cairó.
- enrajolat, rajoles f pl, terra. Laver le carreau, rentar el terra (o les rajoles, o l’enrajolat).
- llosa f.
- enllosat.
- vidre [de finestra].
- familiarment vidre de les ulleres.
- quadre [d’un dibuix]. Une veste à carreaux, una americana de quadres.
- quadrícula f [de dibuix].
- jocs d’entreteniment diamant. As de carreau, as de diamants.
- coixí de fer punta.
- coixí quadrat.
- planxa f (grossa) dels sastres.
- era f [espai de terra destinat a l’estesa de materials].
- ciències militars cairell.
-
plural
rajoles f.
- vidres.
- familiarment ulleres f, ulls. Perdre ses carreaux, perdre els ulls (o les ulleres).
- ulls. Elle avait de beaux carreaux, tenia uns ulls bonics.
- carreau de cartes joc de cartes (o baralla f).
- carreau de faïence rajoleta f (o rajola f de València, o taulell).
-
demeurer (ou rester) sur le carreau
caure rodó -ona (o caure, o quedar estès -esa).
• quedar a l’estacada. -
laisser sur le carreau
deixar per terra (o estès -esa).
• deixar plantat -ada. - se garder (ou se tenir) à carreau familiarment anar amb peus de plom (o amb compte).
- sur le carreau a terra. Coucher sur le carreau, dormir a terra.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç