cependant

Pronúncia: s(ə)pɑ̃dɑ̃
    conjunció
  1. amb tot, així i tot, tanmateix. Il est petit mais fort cependant, és baix però fort tanmateix.
    2. adverbi
  2. literàriament mentrestant.
    • cependant que mentre que (o al mateix temps que). Cependant qu’il est en ville, elle étudie un peu, mentre (que) ell és a la ciutat, ella estudia una mica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç