Pronúncia: ʃaʀʒ
-
femení
- pròpiament i figuradament càrrega. Charge de cavalerie, càrrega de cavalleria. Charge d’une arme à feu, càrrega d’una arma de foc. Charges familiales, càrregues familiars.
- [impôt] càrrega, impost m.
- [fonction, poste] càrrec m.
- dret càrrec m. Il y a des charges très graves contre lui, hi ha càrrecs molt greus contra ell.
- [mandat, mission] missió, obligació. Il a charge de tout faire, té l’obligació de fer-ho tot.
- [imitation] escarn m, escarni m, caricatura, imitació.
- teatre exageració, sobreactuació.
- à charge a càrrec de [algú]. Cette famille a deux personnes à charge, aquesta família té dues persones a càrrec seu. Les frais sont à votre charge, les despeses són a càrrec vostre.
- à charge de a condició que. À charge pour vous de payer, a condició que vostè pagui. À charge de revanche, en revenja.
- à la charge ! figuradament ciències militars a la càrrega!
- charge de notaire notaria [ofici].
- être à charge figuradament pesar (o molestar). Ce travail lui était à charge, aquesta feina li pesava.
-
être à la charge de qqn
viure a càrrec d’algú.
• assumir alguna cosa algú [especialment una despesa]. - faire la charge de qqn imitar algú (o escarnir algú).
- la charge de la preuve dret la càrrega de la prova.
- mettre à la charge de qqn donar la culpa a algú.
-
prendre en charge
figuradament
fer-se càrrec (o encarregar-se) de.
• [des frais] assumir. - prendre en charge un passager recollir un passatger.
- revenir à la charge figuradament tornar a la càrrega (o insistir).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç