charge

Pronúncia: ʃaʀʒ
    femení
  1. pròpiament i figuradament càrrega. Charge de cavalerie, càrrega de cavalleria. Charge d’une arme à feu, càrrega d’una arma de foc. Charges familiales, càrregues familiars.
  2. [impôt] càrrega, impost m.
  3. [fonction, poste] càrrec m.
  4. dret càrrec m. Il y a des charges très graves contre lui, hi ha càrrecs molt greus contra ell.
  5. [mandat, mission] missió, obligació. Il a charge de tout faire, té l’obligació de fer-ho tot.
  6. [imitation] escarn m, escarni m, caricatura, imitació.
  7. teatre exageració, sobreactuació.
  8. à charge a càrrec de [algú]. Cette famille a deux personnes à charge, aquesta família té dues persones a càrrec seu. Les frais sont à votre charge, les despeses són a càrrec vostre.
  9. à charge de a condició que. À charge pour vous de payer, a condició que vostè pagui. À charge de revanche, en revenja.
  10. à la charge ! figuradament ciències militars a la càrrega!
  11. charge de notaire notaria [ofici].
  12. être à charge figuradament pesar (o molestar). Ce travail lui était à charge, aquesta feina li pesava.
  13. être à la charge de qqn viure a càrrec d’algú.
    • assumir alguna cosa algú [especialment una despesa].
  14. faire la charge de qqn imitar algú (o escarnir algú).
  15. la charge de la preuve dret la càrrega de la prova.
  16. mettre à la charge de qqn donar la culpa a algú.
  17. prendre en charge figuradament fer-se càrrec (o encarregar-se) de.
    • [des frais] assumir.
  18. prendre en charge un passager recollir un passatger.
  19. revenir à la charge figuradament tornar a la càrrega (o insistir).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç