Pronúncia: ʃ(ə)vø
-
masculí
- cabell. Il n’a plus de cheveux, ja no té cabells. Avoir le cheveu fin, tenir els cabells prims.
- à un cheveu (de)... ... d’un pèl Cela a tenu à (ou il s’en est fallu) un cheveu, ha anat (o ha vingut) d’un pèl.
- avoir mal aux cheveux tenir caparra (o estar encaparrat -ada) [pel fet d’haver begut].
- cheveu d’ange gastronomia [confiture, vermicelle] cabell d’àngel.
-
cheveu-de-Vénus
botànica
adiant (herba f capil·lera).
• cheveu de la Vierge flor f de marfull. - cheveux au vent cabells deixats anar.
- échapper d’un cheveu salvar-se per un pèl.
- faire dresser les cheveux sur la tête familiarment fer posar els cabells de punta (o drets) [de por].
- faux cheveux cabells postissos (o cabellera f sing postissa).
- il y a un cheveu hi ha un (petit) problema.
- ne pas toucher à un cheveu no tocar-li un cabell (o no posar-li les mans al damunt).
- ne tenir qu’à un cheveu aguantar-se per un cap de fil (o per un pèl).
- prendre (ou couper) les cheveux en quatre filar molt prim (o primfilar).
- s’arracher les cheveux estirar-se els cabells [de penediment, de desesperació].
- se faire des cheveux (blancs) amoïnar-se (o fer-se mala sang).
- se prendre aux cheveux estirar-se els cabells (o el monyo), o enganxar-se [barallar-se].
- sortir en cheveux antigament sortir amb el cap descobert (o descofat -ada).
- tiré par les cheveux agafat -ada pels cabells [un assumpte, un raonament].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç