Pronúncia: klɛʀ
-
adjectiu
- pròpiament i figuradament clar -a. Cette pièce est claire, aquesta habitació és clara. Elle avait les yeux clairs, tenia els ulls clars. Le ciel est clair, el cel és clar. Boire de l’eau claire, beure aigua clara. Elle parlait d’une voix claire, parlava amb (una) veu clara. Que cela soit bien clair entre nous, que (això) quedi clar entre nosaltres.
- [peu serré, peu touffu] clar -a, esclarissat -ada. Ce bois est clair, aquest bosc és clar (o esclarissat). Ce bouillon est très clair, aquesta sopa és molt clara (o esclarissada).
- [usée, élimée] esmolat -ada. Il avait les pantalons clairs aux genoux, tenia els pantalons esmolats dels genolls.
- bleu clair bleu (bleu ciel).
- c’est clair comme le jour (ou comme de l’eau de roche) és clar com (o més clar que) l’aigua.
- est-ce clair ? ho veieu clar (o m’explico clar)?
-
il fait clair
clareja (o es fa clar, o es fa de dia, o clareja el dia).
• és clar (o és de dia).
adverbi
- clar. Parler clair, parlar clar. Semer clair, sembrar clar. Il est vieux mais il voit encore clair, és vell però encara hi veu clar.
- parler clair et net parlar clar i net (o clar i català).
- y voir clair dans figuradament [une affaire] veure les coses més clares en. masculí
- clar.
- plural art clars.
-
en clair
no codificat -ada.
Une information en clair, una informació no codificada .
• sense embuts (o clarament). - être au clair sur qqch veure clara alguna cosa (o estar assabentat -ada d’una cosa).
- le clair de lune el clar de (o la claror de la) lluna.
- le plus clair de la majoria de (o la part més important de). Passer le plus clair de son temps à dormir, passar la majoria del temps dormint.
- mettre au clair aclarir (o esclarir, o posar en clar, o deixar clar -a).
- tirer qqch au clair figuradament posar (o deixar, o treure) alguna cosa en clar. Tirer une affaire au clair, deixar clar un afer. femení
- ostrera [lloc on es crien ostres].
- [avec la majuscule] història i cristianisme Clara.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç