claque

Pronúncia: klak
    femení
  1. familiarment [avec le plat de la main] plantofada, palmellada.
  2. [gifle, en général] bolet m, bufa, galtada, galeta, bufet m, clatellada, clatellot m, mastegot m.
  3. figuradament [coup, échec, etc] clatellada, clatellot m, patacada, mastegot m.
  4. [personnes payées pour applaudir] claca.
  5. [d’une chaussure] empenya.
  6. avoir une tête à claques familiarment tenir cara de bufetada (o d’hòstia pop).
  7. donner une claque dans le dos à qqn donar un copet a l’esquena a algú [en senyal d’amistat].
  8. en avoir sa claque figuradament estar-ne ben tip (o fart, o fins al capdamunt).
  9. être une tête à claques familiarment ser un capsigrany (o un poca-solta).
  10. masculí
  11. clac [capell].
  12. popularment casa f de barrets (o de putes), bordell.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç