Pronúncia: klak
-
femení
- familiarment [avec le plat de la main] plantofada, palmellada.
- [gifle, en général] bolet m, bufa, galtada, galeta, bufet m, clatellada, clatellot m, mastegot m.
- figuradament [coup, échec, etc] clatellada, clatellot m, patacada, mastegot m.
- [personnes payées pour applaudir] claca.
- [d’une chaussure] empenya.
- avoir une tête à claques familiarment tenir cara de bufetada (o d’hòstia pop).
- donner une claque dans le dos à qqn donar un copet a l’esquena a algú [en senyal d’amistat].
- en avoir sa claque figuradament estar-ne ben tip (o fart, o fins al capdamunt).
- être une tête à claques familiarment ser un capsigrany (o un poca-solta). masculí
- clac [capell].
- popularment casa f de barrets (o de putes), bordell.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç