Pronúncia: klu
-
masculí
- clau [tija de ferro]. River, enfoncer, rabattre un clou, reblar, clavar, estampir un clau.
- clau, tatxot. Les clous d’une porte, els claus d’una porta. Les clous d’une malle, els tatxots d’un bagul.
-
familiarment
furóncol, clau [de la pell].
- el més interessant [d’un espectacle, etc]. Son monologue a été le clou du soir, el seu monòleg ha estat el més interessant del vespre.
- carraca f, cafetera f (russa) [màquina vella].
- carraca f, tartana f [vehicle vell i atrotinat].
- clou de girofle clau (o clavell) d’espècia.
- des clous ! punyetes (o punyetetes)!, i un be negre!
- enfoncer le clou figuradament reblar el clau (o insistir).
- la tête d’un clou la cabota.
-
manquer un clou à qqn
familiarment
faltar a algú un bull (o estar tocat del bolet, o no ser-hi tot).
• mettre qqch au clou deixar alguna cosa al mont de pietat (o empenyorar alguna cosa). -
un clou chasse l’autre
figuradament
un clau en treu un altre [una pena en fa oblidar una altra].
• allà d’on treus el peu un altre s’hi posa [una persona és fàcilment reemplaçable].
plural
- les clous el pas sing de vianants. Il faut traverser dans les clous, cal travessar pel pas de vianants.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç