clouer

Pronúncia: klue
    verb transitiu
  1. clavar [fixar amb claus]. Il a déjà cloué la caisse, ja ha clavat la caixa.
  2. figuradament clavar, lligar [immobilitzar]. Elle est malade, elle est clouée au lit, està malalta, està clavada al llit .
    • deixar clavat. La surprise l’avait cloué sur sa chaise, la sorpresa l’havia deixat clavat a la cadira.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç