coincer

Pronúncia: kwɛ̃se
    verb transitiu
  1. [fixer un manche] tasconar.
  2. mecànica [fixer, assujettir] blocar, collar, fixar.
  3. [immobiliser] fixar, immobilitzar, enganxar fam [entre dos objectes]. Coincer un panier entre les valises, fixar un cistell entre les maletes.
  4. mecànica [gripper] encallar, clavar.
  5. figuradament i familiarment enxampar, acorralar. Il l’a coincé derrière la porte, el va acorralar darrera la porta .
    • enxampar, enganxar. Il a coincé le voleur, va enxampar el lladre. On ne va pas le coincer en géographie, no l’enxamparan pas en geografia en una pregunta.
    6. verb intransitiu
  6. figuradament encallar-se pron, tenir problemes amb, estar coix -a en. Il coince sur la littérature, té problemes amb la literatura.
    7. verb pronominal
  7. mecànica [se gripper] encallar-se, clavar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç