colère

femení
1. [fureur, rage] ràbia, còlera. Retenir sa colère, aguantar-se la ràbia.
2. [accès de rage] enrabiada, emprenyada fam. Il avait des colères terribles, tenia unes enrabiades terribles.
3. [enfant] rabiola.
4. literàriament religió còlera. La colère divine, la còlera divina.
5. figuradament fúria, furor m/f, còlera. La colère des éléments, la fúria dels elements.
6. colère rentrée ràbia concentrada.
7. être en colère estar enrabiat -ada (o furiós -osa, o emprenyat -ada vulg). Il est constamment en colère, sempre està enrabiat.
8. être en colère contre qqn estar enrabiat -ada amb algú.
9. être fou de colère estar boig -oja de ràbia.
10. faire une colère [un enfant] tenir una rabiola (o fer una rebequeria).
11. laisser exploser sa colère deixar anar la ràbia.
12. se mettre en colère agafar una enrabiada (o enrabiar-se, o emprenyar-se fam).
13. un accès de colère un atac de ràbia (o una enrabiada f).
adjectiu
14. antigament colèric -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç