coller

Pronúncia: kɔle
    verb transitiu
  1. [fixer, adhérer] enganxar. Coller une affiche, un timbre, enganxar un cartell, un segell. Le bandage était collé à la blessure, la bena estava enganxada a la ferida.
  2. tecnologia [fixer] encolar. Coller deux pièces, encolar dues peces .
    • [enduire] encolar. Coller une toile, encolar una tela.
  3. [du vin] clarificar.
  4. [appliquer, appuyer] posar tocant, estar contra, enganxar fam, tenir enganxat -ada fam. Coller son front aux vitres, posar el front tocant els vidres (o estar amb el front contra els vidres).
  5. familiarment i despectivament clavar, pegar, etzibar, donar, plantar. Coller une gifle, clavar una bufetada.
  6. encomanar, contagiar. Elle va nous coller sa grippe, ens encomanarà la grip.
  7. [refiler] encolomar. Coller du boulot, encolomar feina.
  8. familiarment [avec une question] enganxar, enxampar. On ne peut pas le coller en géographie, no el poden pas enxampar en geografia.
  9. [un élève, etc] castigar sense sortir, privar de sortir. Il est collé ce soir, aquesta tarda està castigat sense sortir.
  10. [un candidat] suspendre, donar carabassa, carabassejar.
  11. [à] enganxar-se pron, aferrar-se pron, arrapar-se pron, adherir-se pron. Avec ces nouveaux pneus, ma voiture colle à la route, amb aquests pneumàtics nous, el cotxe se m’arrapa a la carretera .
    • figuradament aferrar-se pron, adaptar-se pron estretament, escaure. Dans ce film, elle a un rôle qui lui colle à la peau, en aquest film, té un paper que li escau d’allò més.
  12. coller qqn au mur posar algú contra la paret [per a afusellar-lo].
  13. être collé avec qqn familiarment estar amistançat -ada amb algú.
    14. verb intransitiu
  14. [adhérer] enganxar-se, aferrar-se, adherir-se.
  15. jocs d’entreteniment parar. C’est à toi de coller, et toca parar.
  16. figuradament [vêtement] ajustar-se, cenyir-se.
  17. ça colle ! va bé! (o em va bé!, o entesos!, o d’acord!)
  18. ça ne colle pas no (em) va bé.
    • [entre deux personnes] això no va bé (o no rutlla, o no funciona).
  19. coller aux fesses (ou au train, ou au cul, ou aux baskets) de qqn familiarment i despectivament portar enganxat -ada al cul d’algú. Il nous collait au train, el portàvem enganxat al cul (o no ens en podíem desempallegar).
    20. verb pronominal
  20. enxampar tr. Il s’est collé un rhume, ha enxampat un refredat.
  21. se coller à (ou contre) qqn, qqch arrambar-se a algú, a alguna cosa.
  22. se coller à un travail (ou s’y coller) posar-se a treballar (o posar-s’hi).
  23. se coller avec qqn familiarment amistançar-se amb algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç