colleter

Pronúncia: kɔlte
    verb transitiu
  1. antigament agafar pel coll.
  2. verb pronominal
  3. barallar-se, arribar (o venir) a les mans, esbatussar-se.
  4. figuradament barallar-se. Se colleter avec les problèmes, barallar-se amb els problemes.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç