Pronúncia: kɔmɑ̃dmɑ̃
-
masculí
- comandament, manament. Avoir le commandement de l’armée, tenir el comandament de l’exèrcit.
- religió manament. Les chrétiens doivent observer les commandements, els cristians han d’observar els manaments.
- dret requeriment, manament. Faire commandement à qqn de payer, requerir algú perquè pagui.
-
ciències militars [autorité de l’armée]
comandament.
Le haut commandement des armées, l’alt comandament dels exèrcits .
- comandància f.
- [ordre] ordre, crit de comandament.
- esports [placé en tête dans une course] capdavant. Groupe de commandement, grup capdavanter.
- à mon commandement... ciències militars atenció.... À mon commandement, tirez!, atenció, dispareu!
- bâton de commandement bastó de comandament.
- commandement à payer dret requeriment de pagament.
- commandement au sifflet comandament a cop de xiulet.
- poste de commandement ciències militars post de comandament.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç