Pronúncia: kɔmɑ̃de
-
verb transitiu
- pròpiament ciències militars manar, comandar. Elle n’aime pas qu’on la commande, no li agrada que la manin. Le colonel commandant le régiment, el coronel que comanda el regiment. Qui est-ce qui commande ici?, qui mana aquí?
-
pròpiament ciències militars
manar, ordenar.
Commander le silence, manar silenci.
Le général commanda l’attaque, el general ordenà l’atac .
• dirigir. Il a commandé la manœuvre, ha dirigit la maniobra. - mecànica comandar, accionar. La pédale qui commande les freins, el pedal que comanda els frens.
-
figuradament
manar, demanar, exigir, imposar, inspirar, atreure.
Il faut faire ce que les circonstances commandent, cal fer el que manen (o demanen) les circumstàncies.
Son geste commanda l’attention, el seu gest va atreure l’atenció .
• [dominer par son élévation] dominar, senyorejar, presidir. Sur la colline, le clocher commandait la plaine, des de dalt del turó el campanar dominava la plana. - demanar, fer una comanda, encarregar, comanar, encomanar. Ils ont déjà commandé les meubles, ja han encarregat els mobles. Elle a commandé un taxi, ha demanat un taxi. Commander un travail à qqn, encarregar una feina d’algú. Il avait commandé un costume, havia encarregat un vestit.
- sans vous commander antigament i popularment si no us fa res (o si no és una molèstia, o si em voleu fer el favor). verb transitiu indirecte
- [à] manar. Il lui commanda de se taire, li va manar que callés.
- dominar, controlar, refrenar, domar, reprimir. Il ne commande pas à ses instincts, no domina els seus instints. Elle commande à tout, ella ho controla tot. Commander à ses passions, refrenar les seves passions. verb pronominal
- dominar-se.
- [constituer un lieu de passage obligé] comunicar-se. Toutes les pièces se commandent, totes les habitacions es comuniquen.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç