commettre

Pronúncia: kɔmɛtʀ
    verb transitiu
  1. cometre, fer. Elle a commis un délit, ha comès un delicte. Il a commis une imprudence, ha comès (o ha fet) una imprudència.
  2. cometre, perpetrar. Commettre un crime, un meurtre, cometre un crim, un assassinat.
  3. familiarment i irònicament perpetrar. C’est moi qui ai commis cet ouvrage horrible, soc jo qui ha perpetrat aquesta obra horrible.
  4. [désigner, nommer] nomenar, comissionar. Il a été commis à une inspection, ha estat nomenat per a una inspecció.
  5. antigament [mettre en danger] comprometre.
  6. marina, marítim [confectionner un cordage] cordar torçar formant corda, conxar .
  7. verb pronominal
  8. literàriament comprometre’s, sentir-se compromès -esa [fent-se amb gent de mala mena]. Se commettre avec des fripons, comprometre’s en companyia de bergants.
  9. cometre’s, fer-se. Il se commet des atrocités pendant les guerres, es cometen atrocitats durant les guerres.
  10. commis d’office dret d’ofici. Avocat commis d’office, advocat d’ofici.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç