Pronúncia: kɔ̃te
-
verb transitiu
- [déterminer le nombre, calculer] comptar. Compter les heures, comptar les hores. On a compté les voix, s’han comptat els vots.
- [avoir, posséder] comptar. L’église comptait cinq cents ans d’existence, l’església comptava cinc-cents anys d’existència. Il comptait le curé parmi ses ennemis, comptava el rector entre els seus enemics.
- [faire payer] cobrar, comptar. Il a oublié de me compter les crayons, s’ha descuidat de cobrar-me els llapis.
- [payer] pagar. On lui a compté cinq cents euros pour son travail, li han pagat cinc-cents euros per la feina.
- considerar. Il compte cette amélioration pour très importante, considera molt important aquesta millora.
- [prévoir] comptar, esperar. Elle compte partir demain, compta anar-se’n demà.
- ses jours sont comptés té els dies comptats (o li queden pocs dies). verb intransitiu
- [calculer, tenir pour assuré, espérer, importer] comptar. Il compte sur ses doigts, compta amb els dits. Seul le résultat compte, només compta el resultat.
- figurar, comptar-se pron. Il compte parmi les grands artistes français, figura (o es compta) entre els grans artistes francesos.
- à compter de a comptar (o a partir) de. À compter de mardi, a comptar de dimarts.
- compter avec comptar amb (o tenir en compte). Elle a de l’influence, il faut compter avec elle, té influència: cal tenir-la en compte.
- compter sans no tenir en compte.
- compter sur comptar amb (o refiar-se de, o fer compte de). Est-ce que je peux compter sur toi demain?, que puc comptar amb tu demà? Elle comptait trop sur sa chance, es refiava massa de la seva sort.
- sans compter sense compte (o sens fi ni compte, o sense límit).
- sans compter que tot i que (o oimés si tenim en compte que). Il faut le remercier d’être venu, sans compter qu’il habite loin, se li ha d’agrair que hagi vingut, oimés si tenim en compte que viu lluny. verb pronominal
- comptar-se. Il se compte au nombre de ses amis, es compta entre els seus amics.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç