conclure

Pronúncia: kɔ̃klyʀ
    verb transitiu
  1. [finir] acabar, concloure. Il a conclu son roman, ha acabat la novel·la.
  2. [établir un accord] concloure, concertar, acordar, establir, signar. Les deux nations ont conclu un traité de paix, les dues nacions conclogueren un tractat de pau. Ils ont conclu un contrat, han signat un contracte.
  3. concloure, deduir, induir. Elles en ont conclu qu’il voulait accepter, han deduït que volia acceptar.
  4. concloure, cloure, tancar. Pour conclure la soirée, on est allé au cinéma, per cloure la vetllada vam anar al cinema.
    5. verb transitiu indirecte
  5. arribar a la conclusió de (que). Les enquêteurs avaient conclu à sa culpabilité, els investigadors havien arribat a la conclusió que era culpable.
  6. concloure (o decidir) de. On conclut de participer aux élections, es va decidir de participar en les eleccions.
    7. verb intransitiu
  7. dret concloure, ésser concloent. Ces témoignages concluent contre lui, aquests testimoniatges conclouen contra seu.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç