concret
| -ète

Pronúncia: kɔ̃kʀɛ -ɛt
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament gramàtica concret -a. Il n’y a rien de concret, no hi ha res de concret. Un nom concret, un nom concret. Art concret, art concret.
    2. masculí
  2. le concret el concret (o les coses f pl concretes). Combiner le concret et l’abstrait, combinar el concret i l’abstracte. Ça, c’est bien du concret, això sí que són coses concretes.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç