conduire

Pronúncia: kɔ̃dɥiʀ
    verb transitiu
  1. [guider, diriger] conduir, dirigir. Conduire les pas d’un enfant, conduir els passos d’un infant. Conduire une armée, une entreprise, conduir un exèrcit, una empresa.
  2. [un véhicle] conduir, portar, menar, guiar, dur. Il apprend à conduire, aprèn a conduir.
  3. conduir, menar, portar, dur. Ce chemin conduit au village, aquest camí mena al poble.
  4. [mener, entraîner] portar, acompanyar, aconduir. Conduire à l’autel, portar a l’altar. Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte, va acompanyar els seus convidats fins a la porta.
  5. física conduir, transmetre. Un corps qui conduit l’électricité, un cos que condueix l’electricitat.
  6. figuradament [amener] conduir, portar, menar, dur [a un resultat]. Il a conduit son équipe à la victoire, ha dut el seu equip a la victòria. Cela ne conduit à rien, això no condueix a res (no porta a enlloc) .
    • [induire] portar, induir. Conduire qqn à penser qqch, induir algú a pensar alguna cosa.
  7. conduire ses pas vers literàriament dirigir els passos vers (o dirigir-se a).
  8. verb pronominal
  9. conduir-se, portar-se, comportar-se, captenir-se. Bien se conduire, portar-se bé (o ser bon minyó fam, o fer bondat fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç