Pronúncia: kɔ̃dɥiʀ
-
verb transitiu
- [guider, diriger] conduir, dirigir. Conduire les pas d’un enfant, conduir els passos d’un infant. Conduire une armée, une entreprise, conduir un exèrcit, una empresa.
- [un véhicle] conduir, portar, menar, guiar, dur. Il apprend à conduire, aprèn a conduir.
- conduir, menar, portar, dur. Ce chemin conduit au village, aquest camí mena al poble.
- [mener, entraîner] portar, acompanyar, aconduir. Conduire à l’autel, portar a l’altar. Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte, va acompanyar els seus convidats fins a la porta.
- física conduir, transmetre. Un corps qui conduit l’électricité, un cos que condueix l’electricitat.
-
figuradament [amener]
conduir, portar, menar, dur [a un resultat].
Il a conduit son équipe à la victoire, ha dut el seu equip a la victòria.
Cela ne conduit à rien, això no condueix a res (no porta a enlloc) .
• [induire] portar, induir. Conduire qqn à penser qqch, induir algú a pensar alguna cosa. - conduire ses pas vers literàriament dirigir els passos vers (o dirigir-se a). verb pronominal
- conduir-se, portar-se, comportar-se, captenir-se. Bien se conduire, portar-se bé (o ser bon minyó fam, o fer bondat fam).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç