confier

Pronúncia: kɔ̃fje
    verb transitiu
  1. confiar. Il lui a confié son fils, li ha confiat el seu fill.
    2. verb pronominal
  2. confiar-se. Elles se confiaient leurs inquiétudes, es confiaven les seves inquietuds.
  3. [à] confiar intr, refiar-se. Se confier à un ami, confiar en (o refiar-se d’)un amic .
    • confiar-se, fer confidències.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç