conspirer

Pronúncia: kɔ̃spiʀe
    verb transitiu
  1. antigament maquinar, ordir, ginyar. Conspirer la mort de qqn, ordir la mort d’algú.
    2. verb transitiu indirecte
  2. [tendre à] conspirar. Tous conspirent au bien commun, tots conspiren al bé comú.
    3. verb intransitiu
  3. conspirar. Conspirer contre la monarchie, conspirar contra la monarquia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç