constat

Pronúncia: kɔ̃sta
    masculí
  1. constatació f, prova f irrefutable. Il faut réagir devant un tel constat, cal reaccionar davant una constatació com aquesta.
  2. dret diligència f de comprovació.
  3. constat de police atestat.
  4. dresser un constat (de) aixecar acta (de).
    figuradament fer la constatació de (o constatar). Dresser un constat d’échec, constatar un fracàs.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç