constituer

Pronúncia: kɔ̃stitɥe
    verb transitiu
  1. constituir. Constituer une nouvelle société, constituir una nova societat. Tous les citoyens constituent la nation, tots els ciutadans constitueixen la nació. Cette action constitue un crime, aquesta acció constitueix un crim.
  2. dret constituir, instituir. Elle l’a constitué son héritier, ella l’ha constituït hereu.
  3. constituir, assignar. Constituer une dot à qqn, constituir un dot a algú.
  4. dret designar, nomenar. Constituer avocat, designar advocat.
  5. antigament [préposer] encarregar.
    6. verb pronominal
  6. [se rendre, se livrer] constituir-se. Se constituer prisonnier, constituir-se presoner.
  7. dret [se porter] constituir-se, ésser designat -ada, ésser nomenat -ada. Se constituer partie, constituir-se part. Se constituer mandataire, ésser designat representant, mandatari.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç