contenir

Pronúncia: kɔ̃təniʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament contenir. Cette boisson contient de l’alcool, aquesta beguda conté alcohol. Les soldats contenaient la foule, els soldats contenien la multitud. Contenir ses larmes, contenir les llàgrimes.
  2. contenir, tenir cabuda (o capacitat) per a. Salle qui contient mille spectateurs, sala que té cabuda per a mil espectadors.
  3. verb pronominal
  4. contenir-se, controlar-se, dominar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç