contenter

Pronúncia: kɔ̃tɑ̃te
    verb transitiu
  1. acontentar, fer content [algú]. On ne saurait contenter tout le monde, no es pot acontentar tothom.
  2. satisfer, complaure. Contenter sa curiosité, satisfer la seva curiositat.
    3. verb pronominal
  3. [de] acontentar-se. Ils se contentent de peu, s’acontenten amb poca cosa (o amb poc, o amb un no-res).
  4. limitar-se. Il s’est contenté de sourire, es va limitar a somriure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç