conter

Pronúncia: kɔ̃te
    verb transitiu
  1. contar, explicar, relatar. Conter ses malheurs, explicar les seves desgràcies. Contez cela à d’autres, expliqueu-ho (o aneu-ho a explicar) a algú altre.
  2. conter fleurette tirar floretes (o galantejar) [algú].
  3. en avoir long à conter tenir moltes coses a explicar.
  4. en conter [à qqn] explicar historietes a (o aixecar la camisa a, o entabanar) algú. Il nous en conte!, ens aixeca la camisa!
  5. en conter de belles tenir-ne de bones (o dir-les grosses).
  6. en conter de bien bonnes explicar-ne de molt bones.
  7. s’en laisser (ou s’en faire) conter deixar-se entabanar (o enganyar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç