contester

Pronúncia: kɔ̃tɛste
    verb transitiu
  1. impugnar. Ils ont contesté le juré, han impugnat el jurat.
  2. discutir, contestar, posar en discussió. C’est un ouvrage très contesté, és una obra molt discutida. Je ne conteste pas son succès, no poso pas en discussió el seu èxit.
  3. contradir, contestar. Contester l’opinion de qqn, contradir (contestar) l’opinió d’algú.
  4. contesté -ée en litigi. Une terre contestée, una terra en litigi.
    5. verb intransitiu
  5. discutir, contestar, replicar. Elle aime toujours contester, li agrada discutir sempre (o no es pot estar de contestar).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç