contraindre

Pronúncia: kɔ̃tʀɛ̃dʀ
    verb transitiu
  1. obligar, forçar, constrènyer infr, coercir infr. Il a été contraint d’accepter, el van obligar a acceptar.
  2. condemnar, reduir, constrènyer infr. Contraindre qqn au silence, condemnar algú al silenci.
  3. dret constrènyer.
  4. antigament i literàriament contenir, reprimir, sufocar. Contraindre ses émotions, contenir les emocions.
    5. verb pronominal
  5. contenir-se, controlar-se, dominar-se.
  6. obligar-se, forçar-se. Se contraindre à faire qqch, obligar-se a fer alguna cosa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç