Pronúncia: kɔ̃tʀɛ̃ -ɛ̃t
-
adjectiu
- incòmode -a, violent -a. Il avait un air contraint, se sentia incòmode. Elle avait une mine contrainte, feia cara de sentir-se violenta.
- forçat -ada, fals -a. Sourire contraint, somriure forçat.
- contraint et forcé obligat -ada i per força. Elle n’a accepté que contrainte et forcée, només ha acceptat obligada i per força.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç