Pronúncia: kɔ̃tʀaʀje
-
verb transitiu
- contrariar. Contrarier les idées de qqn, contrariar les idees d’algú.
- [causer du dépit] contrariar, contrariejar. Cette histoire l’a contrariée, aquesta història l’ha contrariada.
- fer obstacle a, oposar-se pron, dificultar. La force du vent contrariait leur marche, la força del vent els dificultava el pas.
- fer contrasts de, oposar, contraposar, fer contrastar [colors, etc].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç