convoiter

Pronúncia: kɔ̃vwate
    verb transitiu
  1. cobejar, desitjar, sedegar infr. Convoiter un héritage, cobejar una herència.
  2. anhelar, delejar, ambicionar, cobejar. Il a toujours convoité la première place, sempre ha ambicionat el primer lloc.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç