correspondre

Pronúncia: kɔʀɛspɔ̃dʀ
    verb transitiu indirecte
  1. correspondre. Ce chèque correspond à la somme que je te dois, aquest xec correspon a la quantitat que et dec.
    2. verb intransitiu
  2. correspondre, estar en correspondència amb.
  3. antigament [deux pièces, etc] correspondre’s pron, comunicar-se pron.
    4. verb pronominal
  4. correspondre’s.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç