Pronúncia: kot
-
femení
- anatomia costella, costa ant. Avoir une côte fêlée, tenir una costella esquerdada. On lui voit les côtes, se li veuen les costelles.
- gastronomia costella, llonza, xulla.
-
geografia [rivage]
costa.
• [pente] rost m, costa, coster m. Côtes de Provence, costers de Provença terrers de vinya. - [route] pujada, costa. La côte était raide, la pujada era dreta.
- arquitectura [saillie] aresta.
-
botànica [d’une feuille]
vena, caluix m, tronxo m.
• [d’un fruit] tall m, tallada. - indústria tèxtil [rayure] llista o vora en relleu.
- à côtes acanalat -ada.
- aller à la côte marina, marítim prendre terra.
- avoir les côtes en long figuradament i familiarment tenir l’esquena dreta [ésser peresós].
- côte à côte de costat (o costat per costat, o un -a al costat de l’altre -a).
- côtes flottantes anatomia costelles flotants.
- être à la côte figuradament estar escanyat -ada [sense diners].
- faire (ou se jeter à la) côte marina, marítim embarrancar (o encallar).
- fausses côtes anatomia costelles falses.
- longer (ou tenir) la côte marina, marítim costejar (o anar terrús-terrús).
- rompre les côtes figuradament i familiarment trencar (o rompre) les costelles.
- se tenir les côtes de rire trencar-se (o recargolar-se) de riure.
- sur la côte a la costa. nom propi
-
Côte d’Azur
[avec la majuscule]
geografia
la Costa Blava.
• Côte-d’Ivoire la Costa d’Ivori.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç