Pronúncia: kuʃe
-
verb transitiu
- [mettre au lit] ficar al llit.
- [offrir un lit] donar llit, allotjar. Elle ne peut pas vous coucher cette nuit, no us pot donar llit aquesta nit.
- [mettre à l’horizontale] deixar ajagut -uda, deixar estirat -ada. Il a couché le drapeau par terre, ha deixat la senyera ajaguda a terra.
- [incliner] ajeure, tombar. Le vent avait couché les blés, el vent havia ajagut el blat.
- [appuyer, poser] recolzar.
- tecnologia [étendre en couche] estendre [una capa d’or, etc].
- figuradament inscriure, assentar, anotar. Coucher un nom sur une liste, inscriure un nom en una llista.
-
coucher en joue
engaltar [una escopeta].
• apuntar [un objectiu]. - coucher qqn par terre deixar estassat -ada a terra.
- coucher qqn sur le carreau matar en sec algú (o deixar algú al seti infr). verb intransitiu
- [passer la nuit] fer nit, dormir, gitar-se pron. Il couche chez lui, dorm a casa seva.
- [s’étendre pour dormir] dormir, gitar-se pron, ficar-se pron al llit.
- [avoir des relations sexuelles] tenir relacions (sexuals), cardar vulg.
- marina, marítim [un navire] tombar-se pron.
- à coucher dehors envitricollat -ada (o enrevessat -ada). Elle a un nom à coucher dehors, té un nom envitricollat.
- coucher avec qqn pròpiament i figuradament dormir (o jeure, o ficar-se al llit, o gitar-se) amb algú. verb pronominal
- [se mettre allongé] ajeure’s, jeure intr, ajaçar-se, estirar-se.
- [se mettre au lit] ficar-se al llit, anar-se’n a dormir, anar-se’n al llit, gitar-se, allitar-se. Elle se couche tard, se’n va tard a dormir. Le malade a dû se coucher, el malalt s’ha hagut d’allitar.
- figuradament [un astre] pondre’s. Le soleil se couche à huit heures, el sol es pon a les vuit.
- figuradament ajeure’s, doblegar-se, sotmetre’s [cedir].
-
aller se coucher
anar-se’n a dormir (o al llit), o anar-se a gitar reg.
• irònicament [un oiseau] anar a joc. - va te coucher ! figuradament i familiarment ves-te’n a pastar fang!
Vegeu també:
coucher2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç