courage

Pronúncia: kuʀaʒ
    masculí
  1. antigament [force morale, fermeté devant le danger] coratge, valentia f, valor f. S’armer de courage, armar-se de coratge (o de valor). Faire preuve de courage, mostrar coratge.
  2. [énergie] ànim, coratge, bravesa f lit, bravura f lit.
  3. avoir le courage de veure’s amb cor de.
    • tenir el coratge de.
  4. avoir le courage de ses opinions defensar obertament la seves opinions.
  5. donner du courage à qqn donar ànims a (o animar, o encoratjar) algú.
  6. ne pas avoir le courage de no tenir cor de (o no tenir ànims per) [fer alguna cosa].
    • no tenir el coratge (o el valor) de.
  7. perdre courage descoratjar-se (o desanimar-se, o desinflar-se fam).
  8. prendre courage agafar coratge (o ànims), o encoratjar-se (o animar-se).
  9. prendre son courage à deux mains familiarment fer el cor fort (o coresforçar-se infr).
    10. interjecció
  10. au!, vinga!, aguanta!
  11. fort!, fot-li fort! pop.
  12. bon courage ! ànims (o coratge, o endavant)!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç