Pronúncia: kuʀɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- pròpiament i figuradament corrent. Eau courante, aigua corrent. Un mot courant, una paraula corrent.
- comerç i mercat [du temps présent qui s’écoule] en curs, corrent. Le mois courant, el mes corrent (o en curs). Le dix courant, el deu del corrent.
- affaires courantes assumptes m (o afers m) en curs.
- compte courant economia compte corrent.
- fin courant a final del corrent (o a final de mes).
- le courant passe figuradament hi ha bona relació (o comunicació).
-
main courante
passamà m (o baranatge m).
- comerç i mercat llibre m diari [d’un establiment].
- [d’un commissariat] registre m diari.
masculí
- pròpiament i figuradament electricitat, marina, marítim i física corrent. Un courant d’air, un corrent d’aire. Un courant de pensée, un corrent de pensament. Le courant électrique, el corrent elèctric. Courant alternatif, corrent altern. Un courant marin, un corrent marí (o una correntia f).
- curs, decurs. Le courant de l’histoire, el curs de la història.
- au courant al corrent [informat]. Être au courant, estar al corrent. Mettre au courant, posar al corrent. Tenir au courant, tenir (o mantenir) al corrent.
- au courant de la plume [écrire] deixant córrer la ploma (o a rajaploma, o tal com raja).
- dans le courant de al llarg de (o en el decurs de, o en el transcurs de).
- le courant passe figuradament i familiarment hi ha bona relació.
-
remonter le courant
remuntar el corrent infr (o anar contra corrent).
• figuradament anar contra corrent. - se déguiser en courant d’air familiarment fer-se fonedís -issa (o esfumar-se, o fondre’s). femení
- escriptura cursiva.
- popularment [diarrhée] corrença, diarrea.
- [danse] corranda. preposició
- dins el mes de, durant el mes de. Il va venir courant janvier, vindrà dins el mes de gener.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç