courber

Pronúncia: kuʀbe
    verb transitiu
  1. corbar, encorbar. Courber une branche, corbar una branca.
  2. [pencher] inclinar, abaixar, ajeure.
  3. [ployer] vinclar, blegar, doblegar. Le vent courbe les roseaux, el vent vincla les canyes.
  4. regionalisme i familiarment fer campana [faltar a un curs, classe, etc].
  5. courber la tête (ou le front) figuradament abaixar (o acotar) el cap.
    6. verb intransitiu
  6. corbar, doblegar-se pron, blegar-se pron. Une branche qui courbe sous le poids d’un fruit, una branca que es corba sota el pes d’un fruit.
    7. verb pronominal
  7. corbar-se, encorbar-se.
  8. acotar-se.
  9. [baisser la tête] ajupir-se, inclinar-se.
  10. [se ployer] ajeure’s, torçar-se.
  11. figuradament i literàriament corbar-se, ajupir-se, doblegar-se, cedir intr. Se courber aux exigences de qqn, ajupir-se (o doblegar-se) a les exigències d’algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç