courir

Pronúncia: kuʀiʀ
    verb intransitiu
  1. figuradament córrer. Courir comme un dératé, córrer com un llamp. Faire courir, laisser courir sa plume, fer (o deixar) córrer la ploma.
  2. [à un spectacle] anar (o acudir) corrents, precipitar-se pron. Les gens couraient à ce film, la gent anava corrents a veure aquesta pel·lícula.
  3. courir après qqn familiarment empaitar algú (o anar darrere algú).
  4. courir à sa perte anar cap a la seva destrucció [al suïcidi].
  5. courir au plus pressé fer les coses més urgents.
  6. courir sus à antigament ciències militars atacar (o abraonar-se sobre) [l’enemic, etc].
  7. par les temps qui courent amb els temps que corren [tal com estan les coses].
  8. tu peux toujours courir ! familiarment i irònicament ara hi corro (o puja aquí dalt i balla, o demà m’afaitaràs)!
    9. verb transitiu
  9. empaitar, encalçar. Courir le lièvre, empaitar la llebre.
  10. [participer à une course, s’exposer à un danger] córrer. Courir un danger, córrer (un) perill.
  11. [poursuivre] perseguir, percaçar, cercar, buscar. Courir les honneurs, percaçar (perseguir) els honors.
  12. [parcourir] recórrer, córrer per fam. Courir les cinémas, córrer pels (o recórrer els) cinemes.
  13. courir qqn familiarment empipar (o atipar, o marejar) [algú].
  14. courir le monde córrer (o rodar) món.
  15. courir les filles (ou le jupon) empaitar les noies (o faldilles).
  16. courir les rues figuradament anar de boca en boca (o córrer pels carrers) [una notícia].
    • figuradament ser corrent (o el pa de cada dia) [un fet].
  17. courir les tavernes freqüentar les tavernes (o ésser un cul de taverna fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç