Pronúncia: kuve
-
verb transitiu
- [les œufs] covar.
-
figuradament [une maladie]
covar.
Il couve son rhume, cova el refredat .
- [un sentiment] congriar, covar, alimentar, abrigar. Il couvait une ambition démesurée, alimentava una ambició desmesurada.
- familiarment [qqn] agombolar, omplir d’atencions.
- être trop couvé estar criat -ada com si fos de cotó fluix. verb intransitiu
- pròpiament i figuradament [être latent] covar, estar-se covant. Le feu couve sous la cendre, el foc cova sota la cendra. Il y a un complot qui couve, hi ha un complot que s’està covant.
- figuradament [se préparer] congriar-se, covar [una revolta, etc].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç