couver

Pronúncia: kuve
    verb transitiu
  1. [les œufs] covar.
  2. figuradament [une maladie] covar. Il couve son rhume, cova el refredat .
    1. [un sentiment] congriar, covar, alimentar, abrigar. Il couvait une ambition démesurée, alimentava una ambició desmesurada.
    2. familiarment [qqn] agombolar, omplir d’atencions.
  3. être trop couvé estar criat -ada com si fos de cotó fluix.
  4. verb intransitiu
  5. pròpiament i figuradament [être latent] covar, estar-se covant. Le feu couve sous la cendre, el foc cova sota la cendra. Il y a un complot qui couve, hi ha un complot que s’està covant.
  6. figuradament [se préparer] congriar-se, covar [una revolta, etc].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç