Pronúncia: kuvʀiʀ
-
verb transitiu
- cobrir. Couvrir d’un voile, cobrir amb un vel.
- [mettre un toit] cobrir, sostrar.
- [un objet, un astre, un corps] tapar, cobrir. As-tu couvert la marmite?, que has tapat l’olla? Il a couvert les marchandises avec une bâche, va tapar les mercaderies amb una lona. Il a couvert son corps d’un bout de manteau, va tapar (o cobrir) el seu cos amb un tros de mantell.
- [le ciel] tapar, ennuvolar. Des nuages avaient couvert le ciel, uns núvols havien tapat el cel (el cel s’havia tapat, el cel s’havia ennuvolat).
- [protéger du froid] tapar, abrigar. Couvre bien ton petit frère, abriga bé el teu germanet.
- [au lit] tapar, acotxar.
- [un livre] folrar.
- [une information] cobrir. La radio locale couvre toute la ville, la ràdio local cobreix tota la ciutat.
- [une distance] recórrer, fer. Elle couvrait 30 km tous les jours, recorria (o feia) 30 km cada dia.
- [une dépense] cobrir.
- [un son] cobrir, tapar, ofegar. Les instruments couvraient les voix des chanteurs, els instruments tapaven les veus dels cantaires.
- [protéger] protegir, cobrir. Couvrir qqn de son corps, protegir algú amb el seu cos. Je te couvre!, et cobreixo! amb el foc de la meva arma
- [complice] encobrir, protegir.
- [une partie de son corps] tapar, amagar. Un masque couvrait son visage, una màscara amagava el seu rostre.
- [une action] encobrir, ocultar, amagar, celar infr. Couvrir une faute, encobrir una falta. Couvrir son jeu, amagar el joc.
- [combler] cobrir, omplir, aclaparar. Couvrir de gloire, cobrir de glòria. Couvrir de baisers, omplir de petons.
-
[un animal femelle]
cobrir, muntar.
• [volailles] caponar.
verb pronominal
- [se protéger du froid] tapar-se, abrigar-se. Couvre-toi bien!, tapa’t ben tapat (o abriga’t bé)!
- [au lit] tapar-se, abrigar-se, acotxar-se.
- [remettre son chapeau] cobrir-se, posar-se el barret, cofar-se infr.
- [se protéger] cobrir-se, protegir-se.
- [se retrancher, s’excuser] escudar-se. Ils se couvrent de n’importe quel prétexte, s’escuden en qualsevol pretext. Il se couvre de l’autorité de son maître, s’escuda en l’autoritat del seu mestre.
- [le ciel] tapar-se, ennuvolar-se, embromar-se, ennegrir-se.
- [les perspectives] ennuvolar-se, ennegrir-se.
- [se remplir] cobrir-se, omplir-se. Le trottoir se couvrit de curieux, la vorera es va omplir de badocs.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç