cracher

Pronúncia: kʀaʃe
    verb intransitiu
  1. escopir, escopinar. Défense de cracher, prohibit d’escopir.
  2. medicina esputar, expectorar.
  3. familiarment [payer] afluixar la mosca, afluixar la bossa.
  4. [une plume] vessar, tacar.
  5. [un haut-parleur, etc] espetarregar, petarrellejar, crepitar.
  6. cracher à la face de qqn figuradament i familiarment escopir a la cara d’algú.
    1. cracher au bassinet afluixar la mosca (o la bossa).
    2. cracher sur qqch dir fàstics (o fer uix) d’alguna cosa (o menysprear alguna cosa).
    3. cracher sur qqn dir fàstics d’algú (o insultar algú).
    7. verb transitiu
  7. escopir. Cracher un noyau, escopir un pinyol. Cracher du sang, escopir sang.
  8. figuradament escopir. Les canons crachaient de la mitraille, els canons escopien metralla. Cracher des injures, escopir injúries.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç