craquer

Pronúncia: kʀake
    verb intransitiu
  1. [produire un bruit sec régulier et continu] cruixir. Le bois mort craquait sous nos pieds, les branques seques cruixien al nostre pas. Un biscuit qui craque sous les dents, una galeta que cruix en mossegar-la .
    • [des bruits secs irréguliers et discontinus] petar, espetegar, petarrellejar, esclafir. Le feu de bois craquait, el foc espetegava.
  2. [un vêtement, des chaussures, etc] petar, esclatar, esbotzar-se pron, rebentar(-se), cedir, desfer-se pron. Les coutures ont craqué, les costures van cedir. Le barrage craqua sous la pression de l’eau, la resclosa s’esbotzà sota la pressió de l’aigua.
  3. [un plafond, etc] esquerdar-se pron, esquerdissar-se pron, cedir [començar a ensorrar-se].
  4. figuradament esquerdar-se pron, començar a ensorrar-se, ensulsiar-se pron, trontollar. Le ministère craque, el ministeri trontolla .
    familiarment [ne plus tenir] petar, fallar, esclatar, fer un pet (com una gla). Ses nerfs ont craqué, li han petat els nervis. Elle est sur le point de craquer, està a punt de petar.
  5. [arrêter de fonctionner] fallar, fracassar, no rutllar.
  6. figuradament i familiarment [échouer] fer un pet (com una gla), anar-se’n a l’aigua (en orris, a can Pistraus, a la merda pop). Le projet a craqué, el projecte se n’ha anat a l’aigua.
  7. familiarment cedir, no poder resistir, no poder resistir-se a. Il a craqué pour cette invitation, no ha pogut resistir la invitació.
  8. être plein à craquer ésser ple -ena a vessar (o a rebentar, o de gom a gom).
  9. faire craquer familiarment enamorar (o robar el cor, o captivar). Des yeux bleus qui font craquer, uns ulls blaus que enamoren.
  10. verb transitiu
  11. esbotzar, petar, rebentar.
  12. familiarment malgastar, malversar, balafiar.
  13. tecnologia sotmetre al cracking, craquejar.
  14. [une allumette] rascar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç