Pronúncia: kʀake
-
verb intransitiu
-
[produire un bruit sec régulier et continu]
cruixir.
Le bois mort craquait sous nos pieds, les branques seques cruixien al nostre pas.
Un biscuit qui craque sous les dents, una galeta que cruix en mossegar-la .
• [des bruits secs irréguliers et discontinus] petar, espetegar, petarrellejar, esclafir. Le feu de bois craquait, el foc espetegava. - [un vêtement, des chaussures, etc] petar, esclatar, esbotzar-se pron, rebentar(-se), cedir, desfer-se pron. Les coutures ont craqué, les costures van cedir. Le barrage craqua sous la pression de l’eau, la resclosa s’esbotzà sota la pressió de l’aigua.
- [un plafond, etc] esquerdar-se pron, esquerdissar-se pron, cedir [començar a ensorrar-se].
-
figuradament
esquerdar-se pron, començar a ensorrar-se, ensulsiar-se pron, trontollar.
Le ministère craque, el ministeri trontolla .
• familiarment [ne plus tenir] petar, fallar, esclatar, fer un pet (com una gla). Ses nerfs ont craqué, li han petat els nervis. Elle est sur le point de craquer, està a punt de petar. - [arrêter de fonctionner] fallar, fracassar, no rutllar.
- figuradament i familiarment [échouer] fer un pet (com una gla), anar-se’n a l’aigua (en orris, a can Pistraus, a la merda pop). Le projet a craqué, el projecte se n’ha anat a l’aigua.
- familiarment cedir, no poder resistir, no poder resistir-se a. Il a craqué pour cette invitation, no ha pogut resistir la invitació.
- être plein à craquer ésser ple -ena a vessar (o a rebentar, o de gom a gom).
- faire craquer familiarment enamorar (o robar el cor, o captivar). Des yeux bleus qui font craquer, uns ulls blaus que enamoren. verb transitiu
- esbotzar, petar, rebentar.
- familiarment malgastar, malversar, balafiar.
- tecnologia sotmetre al cracking, craquejar.
- [une allumette] rascar.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç